Aquest cop la normativa de la butifarra

Extret de Butinet.cat

El reglament aquí exposat, mostra una de les moltes versions del Joc de la Botifarra. Concretament la denominada occidental.

Capítols:
1.- JUGADORS
2.- CARTES
3.- OBJECTIU DE LA PARTIDA
4.- PUNTUACIÓ
5.- REPARTIR LES CARTES
6.- ESCOLLIR TRIOMF
7.- CONTRO, RECONTRO I SANT VICENÇ
8.- JUGAR LES CARTES
9.- RECOMPTE DE PUNTS I CONTINUACIÓ DE LA PARTIDA
10.- FINAL DE LA PARTIDA
11.- VALOR DE LES CARTES
12.- NORMES PER JUGAR LES CARTES
13.- COMENTARIS FINALS
14.- INCOMPLIMENT DE LES NORMES
15.- COMENÇAMENT D’UNA NOVA PARTIDA

1.- JUGADORS

En aquesta versió del joc de la Botifarra, s’hi juga amb quatre jugadors, que formant parella, seuran l’un davant de l’altre.

2.- CARTES

Per a jugar a la botifarra s’utilitza una baralla de 48 cartes formada per quatre pals (Oros, Copes, Espases i Bastos) amb 12 cartes cadascun.

3.- OBJECTIU DE LA PARTIDA

L’objectiu de la partida és arribar als 101 punts abans que la parella contrària.

4.- PUNTUACIÓ

El valor de cadascuna de les cartes és:

Manilla (9), 5 punts
As (1), 4 punts
Rei (12), 3 punts
Cavall (11), 2 punts
Sota (10), 1 punt

Les cartes del 2 al 8 no tenen cap valor.

Per cada basa guanyada es compte un punt. Això vol dir que en cada mà hi ha 72 punts a repartir entre les dues parelles.

Matar la carta que comença una basa, només es pot fer amb una carta de més valor del seu mateix pal o amb un triomf.

La parella guanyadora de cada mà, s’apuntarà la quantitat de punts que passi de 36. Cal tenir en compte que aquesta quantitat haurà de multiplicar-se per 2 si el triomf és botifarra o bé per 2, 4 o 8 si hi ha hagut un contro, un recontro o un Sant Vicenç.

5.- REPARTIR LES CARTES

Abans de començar a jugar una partida, cal establir quin jugador ha de ser el primer en repartir les cartes i triar triomf. Per això un dels quatre jugadors atribueix un pal a cada jugador i aleatòriament gira una carta de la baralla. Aquell jugador que tenia atribuït el pal de la carta girada, serà el primer en repartir les cartes.

Ara ja sabem quin jugador ha de ser el primer en repartir les cartes i triar triomf, el que està situat a la seva esquerra ha de barrejar-les i un cop barrejades, el company del jugador que ha de repartir talla la baralla.

En aquest punt, ja poden repartir-se les cartes. S’han de donar de quatre en quatre, començant pel jugador que està a la dreta del que reparteix, les quatre següents al que està a continuació i així successivament, fins a acabar les 48 cartes, repartint-ne 12 a cada jugador.

6.- ESCOLLIR TRIOMF

Un cop repartides les cartes i abans de començar a jugar, cal escollir triomf.

El jugador a qui correspongui escollir triomf, i a la vista de les cartes que té a la mà, haurà d’escollir una de les opcions següents:

a) Escollir ell triomf.
b) Passar el torn al company.

a) Per tal d’indicar el triomf que s’ha escollit, cal dir en veu alta el pal corresponent:

OROS
COPES
ESPASES
BASTOS

En aquest cas el pal que s’hagi escollit és el que mana en la mà.

També hi ha l’opció de dir:

BOTIFARRA

En aquest cas no hi ha cap pal que mani sobre els altres.

b) En cas de passar el torn al company, aquest es veu obligat a fer triomf escollint una de les opcions anteriors. (Oros, Copes, Espases, Bastos o Botifarra).

Si el triomf escollit és botifarra, la quantitat de punts que s’apuntarà la parella guanyadora de la mà serà doble.

7.- CONTRO, RECONTRO I SANT VICENÇ

Un cop s’ha escollit triomf la parella contrària pot CONTRAR. Contrar, vol dir que la parella que guanyi aquesta mà, sumarà el doble de punts, o el quàdruple si s’ha fet botifarra.

Per contrar, s’ha de dir clarament: CONTRO.
Si no es vol contrar, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.

Pot contrar qualsevol dels jugadors de la parella que no ha fet triomf. Només es pot contrar un cop a cada mà, és a dir, si el company ha contrat, nosaltres ja no ho podrem fer.

Un cop la mà està CONTRADA, els components de la parella a qui ha tocat repartir i fer triomf, poden RECONTRAR. Recontrar vol dir que la parella que guanyi sumarà els punts de la mà multiplicats per 4, o per 8 si és botifarra.

Per recontrar, s’ha de dir clarament: RECONTRO.
Si no es vol recontrar, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.

Podrà recontrar qualsevol dels jugadors de la parella que no ha contrat. Només es pot recontrar un cop a cada mà.

Només si la mà està recontrada i el triomf no és botifarra, qualsevol dels jugadors de la parella que ha contrat podrà fer SANT VICENÇ, en aquest cas els punts es multiplicaran per 8.

Per a fer SANT VICENÇ, cal dir clarament: SANT VICENÇ.
Si no es vol fer Sant Vicenç, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.

8.- JUGAR LES CARTES

Un cop escollit el triomf i contrat, recontrat o Sant Vicenç, ja podem començar a jugar les cartes. El primer jugador a tirar una carta, és el que està a la dreta de qui ha repartit i fet triomf, per a això, n’escollirà una de les que té a la mà i la deixarà davant seu sobre la taula cara enlaire.

A continuació, la resta de jugadors aniran jugant per ordre contrari al de les busques del rellotge, fins a completar la basa. La parella que hagi guanyat la basa, recollirà les cartes i les guardarà cara avall en un pilot. El jugador que guanyi una basa començarà la següent.

9.- RECOMPTE DE PUNTS I CONTINUACIÓ DE LA PARTIDA

Un cop jugades totes les cartes es comptaran els punts que ha fet cada parella, la parella que hagi guanyat la mà s’anotarà els punts corresponents.

A continuació, el jugador que ha repartit i escollit triomf a la mà anterior serà l’encarregat de barrejar les cartes, el de la seva esquerra de tallar la baralla, el de la seva dreta, serà l’encarregat de repartir i escollit triomf i així successivament.

10.- FINAL DE LA PARTIDA

La partida s’acaba quan una de les parelles ha aconseguit superar els 100 punts.

11.- VALOR DE LES CARTES

Cada una de les cartes té un valor determinat. La carta de més valor de les jugades a cada basa és la que guanya o la que mata a les altres. Per determinar el valor de les cartes cal tenir en compte les següents normes:

Dins de cada pal, el valor de les cartes (de més a menys) és el següent:

Manilla (9) 5 punts
As (1) 4 punts
Rei (12) 3 punts
Cavall (11) 2 punts
Sota (10) 1 punt
8 0 punts
7 0 punts
6 0 punts
5 0 punts
4 0 punts
3 0 punts
2 0 punts

Per matar la carta que comença una basa només es pot fer amb una carta de més valor del seu mateix pal o bé amb un triomf.

12.- NORMES PER JUGAR LES CARTES

Per saber quines cartes es poden jugar, s’han de seguir les normes següents:

Pel primer jugador a jugar la basa:
- Pot jugar qualsevol carta. El pal d’aquesta carta és el que anomenarem pal de sortida.

Per la resta de jugadors les normes són les següents:
a) Si la basa va del company (la carta del company és la que està guanyant la basa):
- Si el jugador té cartes del pal de sortida haurà de jugar obligatòriament una d’aquestes sense necessitat de superar-la.
- Si el jugador no té cartes del pal de sortida pot jugar qualsevol carta.

b) Si la basa no va del company (la carta guanyadora és d’un dels jugadors de la parella contrària):
- Si el jugador té cartes del pal de sortida haurà de jugar-ne una d’aquest pal i sempre que pugui haurà de matar-la.
- Si el jugador no té cap carta del pal de sortida però en té d’altres que guanyen la basa (triomf) haurà de jugar una carta que guanyi la basa.
- Si el jugador no té ni cap carta del pal de sortida ni cap carta que guanyi la basa, podrà jugar la carta que vulgui.

Com a resum podem dir que únicament estem obligats a matar les cartes dels contraris, no les del company i que sempre (si en tenim) hem de tirar cartes del pal de sortida.

13.- COMENTARIS FINALS

Jugant a la Botifarra, cal tenir també en compte que està prohibit parlar, ensenyar les cartes i fer senyals i comentaris que puguin indicar quines cartes tenim o bé l’encert o desencert d’una jugada. Malgrat això, és molt normal fer, sempre amb la mesura adequada, comentaris durant la partida, cosa que ajuda a donar un ambient més entretingut al joc.

Les cartes jugades, s’han de col·locar en un pilot cara avall. Cada parella tindrà el seu pilot, i només es podrà girar, per repassar quines cartes ja s’han jugat, l’última basa de cada pilot.

La botifarra és un joc d’estratègia, i com a tal, abans de tirar una carta s’ha de pensar bé quina és l’opció més convenient, ja que un cop hem tirat una carta ja no es pot replegar.

14.- INCOMPLIMENT DE LES NORMES

L’incompliment de qualsevol d’aquestes normes suposa per la parella infractora una sanció que representarà la pèrdua dels punts en joc. És a dir, l’altra parella anotarà 36 punts si és una mà normal, 72 si el triomf és botifarra o va contrat, etc.

Donar malament les cartes, suposa començar una nova mà. No es penalitzarà amb cap punt, però repartirà i farà triomf el jugador situat a la dreta del que s’ha equivocat i per tant es perdrà l’opció a escollir triomf.

15.- COMENÇAMENT D’UNA NOVA PARTIDA

Si un cop acabada una partida se’n vol començar una altra (si els jugadors i les parelles són els mateixos) es continuarà el mateix procediment de barrejar l’últim que ha fet triomf, i repartirà i farà triomf el jugador de la seva dreta.

1. LA TAULA ESTÁNDAR

Dimensions
(a) L’area de joc, entre els limits de les bandes, medeix 11 peus i 8 polzades i mitja, per 5 peus amb 10 polzades (3569mm x 1778mm) amb un error permes de mes/menys mitja polzada (13mm) per ambdues dimensions.

Altura
(b) La taula ha de medir des del terra a la part superior de la banda entre 2 peus i 9 polzades a 2 peus i deu polzades i mitja (851mm a 876mm)

Obertura de les troneres

(c) Hauria de:

• (i) tenir troneres a les cantonades, dues en el punt final anomenats troneres superior i dues a la zona de sortida anomenades troneres inferiors a mes de una a la meitat de cada banda llarga anomenades troneres centrals.

• (ii) tenir troneres disenyades conforme a les indicacions de la associacio mundial de professionals de billar i snooker (WPBSA). (mes endevant buscare detalls sobre la ambiguitat de aquesta part)

Línea de sortida i Cabanya
(d) a la linea traçada a 29 polzades (737 mm) de la superficie externa de la banda inferior i paralela a la mateixa es denomina “Linea de sortida”. A l’espai compres entre la citada linea i la banda inferior se la coneix com a “Cabanya” o “Zona de sortida”.

La “D”
(e) Per unaltre banda, la “D” es un semicercle dibuixat a la cabanya, el seu centre esta exactament al centre de la linea de sortida i te un radi de 11 polzades i mitja (292mm).

Els Punts

(f) Al llarg de la linea longitudonal central de la taula es troben cuatre punts marcats:

• (i) El punt conegut com a “Punt de la negre”, es troba a 12,75 polzades (324mm) des de un punt perpendicular i per sota de la superficie de la banda superior.

• (ii) El “Punt Central”, conegut com a “Punt de la blava”, es trova exactament al centre de la taula.

• (iii) El punt de la piramide, conegut com el “Punt de Rosa” es trova a mitg cami entre el Punt central i la superficie de la banda superior.

• (iv) El punt mitg de la linea de sortida conegut com “Punt de marron” esta exactament al centre de la linea de sortida.

Ames de aquests punts trobarem dos punts mes que son les cantonades de la “D”, vist des de la posició de banda inferior el punt que queda mes a la dreta es el punt de groga i l’altre el de verda.

2. LES BOLES

Les boles hauran de ser de una composició permesa i tenir un diametre de 52,5mm, amb un error de mes/menys 0,05mm i a mes tenir el mateix pes amb un error diferencial de 3 grams per el joc de boles.

Una bola o el joc sencer pot ser substituida per acord entre els jugadors o per decisió de l’arbitre

El valor correcte de les boles es:

3. EL TACO

El taco mai tindra una longitut inferior als 3 peus (914mm), i no sera substancialment diferent a els que s’usen generalment. (mes endevant intentare trobar mes detalls sobre aquesta part tant ambigua)

4. ACCESORIS

Existeixen diversos suports per el taco, extensions i adaptadors que poden ser utilitzats per els jugadors cuan es trobin en situacions en les que el tir resultaria massa dificil. Aquests acostumen a venir inclosos amb la taula pero els jugadors o fins hi tot els arbitres poden aportar altres accesoris. Aquests hauran d’estar homologats per la WPBSA.

Les puntuacions de cada bola son les següents:

• Vermelles: 1 punt
• Groga: 2 punts
• verda: 3 punts
• Marro: 4 punts
• Blava: 5 punts
• Rosa: 6 punts
• Negre: 7 punts

Mecànica del joc:

L’objectiu es aconseguir mes punts que el rival, entronant les boles en un ordre concret. Les regles de l’snooker son molt senzilles. Es juga per torns i en cada un d’ells el jugador ha d’intentar fer el Màxim de combinacions possibles entronant primer una vermella i desprès una de color (la bola de color objectiu ha de ser anunciada abans del tir.) tornant a col·locar la bola de color al seu lloc desprès de ser entronada (si l’espai que hauria de ocupar la bola al ser recolocada esta ocupat per alguna altre bola, la bola entronada serà col·locada a l’espai reservat per la bola de Màxima puntuació que hi hagi lliure i si estan tots ocupats es col·locara el mes aprop possible del seu punt de origen cap al costat de mes valor sense que toqui cap altre bola)

Un cop no quedin boles vermelles a la taula i s’hagi realitzat el tir següent a la ultima bola vermella s’haurá d’entrar les boles de color en ordre ascendent de punts i aquest cop no seran recol·locades a la taula un cop entronades.

Consideracions

• Tocar una bola que no sigui la indicada es considera falta. Els punts que sumara el rival son com a minim 4. Si la bola implicada es de major puntuació la falta es igual als punts que valgui la bola. Si hi ha mes de una bola implicada en la falta, els punts seran tants com valgui la bola de major puntuació.
• No tocar una bola tambe es falta. si el tir es una de color i no hi ha contacte la falta es equivalent als punts que valgui la bola escollida avans de tirar (una falta sempre te una penalitzacio minima de 4 punts)
• Entronar mes d’una bola vermella en un tir no esta penalitzat pero si que ho esta entrarne diverses de color. Tampoc es valid entrar una de color i una vermella ni tirar a una vermella per entrar color ni viceversa, en cambi si que es permet combinar diverses boles vermelles per entrarne una.
• En cas de falta es pot fer repetir el tir. En aquest cas es recoloquen les boles en la posició original i es repeteix la tirada. Si el jugador que no ha comes la falta creu que la posicio li es favorable pot aprofitar el torn tirant des de la posicio en la que quedi la taula en lloc de fer repetir el tir. La decisió es presa unicament per el jugador que no hagi comes la falta.
• Entronar una bola no corresponent es falta, Entronar la bola blanca es falta. Les boles
• Les Boles de color entronades tornen sempre a la taula excepte al ser entronades legalment al acabar amb les boles vermelles.
• Si entra la blanca en alguna tronera es podra colocar en cualsevol punt de la zona de tir amb forma de D invertida.
• Si la blanca queda aturada en contacte de una altre bola es considera Touching ball. A partir d’aquest moment es considera que ja ha tocat una bola en aquell torn aixi que no tocar bola no seria falta.
• Cuan un jugador no te opcio de tirar cap bola legal sense apoiarse en banda o tirar amb efecte es diu que esta en snooker.

Resultat dels campionats mundials d’snooker des de 1990

I aqui els guanyadors des de 1990, subcampions i el resultat de l’enfrentament decisiu.

• 1990 – Stephen Hendry … Jimmy White – 18 – 12

• 1991 – John Parrott … Jimmy White – 18 – 11

• 1992 – Stephen Hendry … Jimmy White – 18 – 14

• 1993 – Stephen Hendry … Jimmy White – 18 – 5

• 1994 – Stephen Hendry … Jimmy White – 18 – 17

• 1995 – Stephen Hendry … Nigel Bond – 18 – 9

• 1996 – Stephen Hendry … Peter Ebdon – 18 – 12

• 1997 – Ken Doherty … Stephen Hendry’ – 18 – 12

• 1998 – John Higgins … Ken Doherty – 18 – 12

• 1999 – Stephen Hendry … Mark Williams – 18 – 11

• 2000 – Mark Williams … Matthew Stevens – 18 – 16

• 2001 – Ronnie O’Sullivan … John Higgins – 18 – 14

• 2002 – Peter Ebdon … Stephen Hendry – 18 – 17

• 2003 – Mark Williams … Ken Doherty – 18 – 16

• 2004 – Ronnie O’Sullivan … Graeme Dott – 18 – 8

• 2005 – Shaun Murphy… Matthew Stevens – 18 – 16

• 2006 – Graeme Dott… Peter Ebdon – 18 – 14

• 2007 – John Higgins … Mark Selby – 18 – 13

Extret adaptat i traduit de wikipedia.com

En algunes partides csaolanes i alguns casinos cutres a vegades es retiren de la baralla les cartes baixes, normalment del 2 al 7 i a aixo li posen noms vacilons com “sintetic” i hi ha gent que fins hi tot s’atreveix a jugar amb comodins… en definitiva… una aberració indigne.

En el poker les jugades es formen sempre amb 5 cartes independentment de la modalitat de poquer a la que es jugui, tant si te cartes comunes com si no,

A continuacio veurem una classificacio de jugades de poquer de major a menor. Les jugades de una categoria superior venén a les de categoria inferior (si sento confirmar que una doble parella de asos i reis no pot amb un trio de 2)

Escala Reial de Color

La millor jugada en el Poker. Escala consecutiva de 10, J, Q, K i As del mateix pal. Si tens aquesta ma dificilment no t’enduras tot el que hi hagi a la taula. Tothom pot tenir sort un cop a la vida

Escala de color

Cinc cartes consequitives del mateix pal. Entre elles guanya la escala que conte la carta mes alta. En aquest cas la escala arriva a 10; guanyaria a una escala de color que tingues com a carta mes alta un 9.

Poker

Cuatre cartes del mateix valor. Cuant mes alt sigui el valor de aquestes cuatre cartes mes alt es el ranking de la ma. En cas d’empat, possible en les variants que usen cartes comunes, guanya la ma que contingui la cinquena carta mes alta.

Full

Aquesta jugada reuneix 3 cartes del mateix valor i 2 de un altre. Cuan es comparen dos fulls, guanya el que te el trio mes alt. Aixi un full 7-7-7-2-2 supera a un full 5-5-5-A-A. En cas de que els trios siguin del mateix valor guanya la ma que te la parella mes alta, per exemple 7-7-7-A-A superaria a 7-7-7-K-K.

Color

El color es format per 5 cartes no consecutives del mateix pal. Guanya el desempat entre dos colors el que contingui la carta mes alta.

Escala

Per la escala es precisen 5 cartes de valor consecutiu. Entre dues escales guanya la que contingui la carta mes alta. Per altre banda l’as pot ser usat com a trumfo o com a 1 aixi podriem formar tant una escala reial A-K-Q-J-10 com una escala 5-4-3-2-A. Tantmateix no pot ser usat com a pont aixi no es considera escala 3-2-A-K-J

Trio

Compost per tres cartes del mateix valor. Entre trios guanya el que conte la carta mes alta. Si els dos trios estan formats per cartes del mateix valor es desempata amb la carta mes alta de les restants que conformin la ma i si aquestes fosin iguals es compararien les 5nes cartes de cada ma.

Doble pareja

Una doble parella esta formada per dos cartes del mateix valor en combinacio amb unes altres dues cartes tambe del mateix valor pero diferent a les dues primeres. Cuan mes d’una ma mostra una doble parella guanya la que conte la parella mes alta. Com sempre si tot i aixi no s’ha resolt l’empat es compara la 5na carta de la ma a carta alta.

Pareja

Dues cartes del mateix valor, cuan mes alt sigui el seu valor mes alt es el seu ranking, en cas d’empat es recorre a carta alta.

Carta mes alta

Cuan ningu aconsegueix formar una figura de les nombrades anteriorment guanya la ma que contingui la carta mes alta i per variar els desempats es resolen amb la seguent carta mes alta de la ma.

Si tot i la cuantitat de formes de desempatar que ta cada figura ens trovem en una taula un empat irresoluble llavors es reparteix la aposta a parts iguals entre els jugadors que hagin empatat.

Traduit i adaptat de textos extrets de http://poquer.com.es/

El primer de tots els jocs de billar es el frances o carambola, Es juga amb dues boles blanques i una vermella o amb una blanca, una groga i una vermella. Els jugadors tiren estrategicament amb les boles blanques (o amb la blanca i la groga) i la carambola consisteix en fer xocar a la bola jugadora amb les altres dues. La consecuccio de una carambola valida dona dret a seguir tirant; en cas de fallar es pasa el torn a l’altre jugador que tira amb la bola blanca contraria a la que ha usat el jugador anterior.

Segons les restriccions que s’imposin ala execució de les caramboles trobem diverses modalitats:

• Lliure: Nomes es restringeixen les cantonades. Es tracen uns trangles a les cantonades i al finalitzar la jugada com a minim una de les dues boles no jugadores ha d’estar fora del triangle.
• Cuadre 47/2: Sobre la taula es tracen lineas separades 47 cm entre elles formant cuadres i rectangles que tenen la mateixa limitació de la modalitat lliure.
• Cuadre 47/1: Igual que l’anterior pero obligant a treure com a minim una de les boles no jugadores del cuadre on estava al realitzar la tirada.
• Cuadro 71/2: La mateixa limitacio que “Cuadre 47/2″ o “lliure” pero amb els cuadres mes grans.
• Cuadro 71/1: Igual que “Cuadre 47/1″ pero amb els cuadres mes grans.
• Banda: La bola jugadora ha de tocar almenys una banda avans de completar la jugada.
• Tres bandes: La bola blanca ha de tocar almenys tres bandes avans de completar la carambola.

Els tornejos es poden jugar a sets o a “distancia. El joc per sets sol ser a 15 caramboles per set i al millor de 5 sets. En el sistema de sets no hi ha limit d’entrades (vegades que el jugador “entra a la taula”). Amb el sistema de “distancia” s’especifica el numero de caramboles objectiu i la cuantitat maxima d’entrades. Actualment s’acostuma a jugar a 40 caramboles i 50 entrades o 50 caramboles i 50 entrades.

• Artistic o de Fantasía: Consisteix en executar caramboles dificils de un cataleg de posicions preestablertes i puntuacions predefinides segons la dificultat. Cada jugador te tres intents per figura.

Fragment extret traduit i adaptat de wikipedia.

El billar, va sorgir a principis del segle XVI i es deriva de diferents jocs de boles que s’han practicat des de temps remots. Aparentment de creació francesa, Ja usat barroerament els dos ultims segles de la edat mitja. La taula, pel costat artistic, ha patit una serie de variacions d’estil arran del renaixament i els capritxos del gust, o la falta de gust en alguns casos, al igual que els demes mobles de saló. El nom ve arran dels tacos que s’usen per posar les boles en moviment. Antigament aquestes boles eren de marfil, actualment son de pasta sintetica amb un recobriment fenolic d’alta resistencia als impactes i als augments de temperatura ja que la bola ha de suportar augments de velositat de aproxmadament entre 0 i 30 km/h en 0,003 segons i la friccio amb la superficie de la taula, sobretot al donar efecte a la bola supera en molts casos els 250ºC. El taco en frances s’anomenta Billard, d’aqui el nom de l’esport i s’aqui la taula que serveix per aixo, ha de ser robusta i pesada per evitar que tremoli o perdi l’equilibri, les de mes alta qualitat tenen una superficie de pissarra italiana recoberta de una tela de superficie lliscant.

El joc

El joc es basa en fer xocar boles entre si i amb les bandes. La jugada comença impulsant una de les boles amb el taco, que porta aderida una sola de cuir o algun material relativament tou i flexible, encarregada de transmetre el moviment a la bola. Aquesta sola esrecobreix cada poques tirades amb una pols antilliscant (guix).
Mes endevant comentarem els diferents tipus de jocs que es poden practicar englobats dins el mon del billar.

Fragment extret traduit i adaptat de wikipedia

Es un projecte ambicios pero amb els peus a terra ideat per un grup acitu i dinamic que espera promocionar un club d’activitats recreatives prou variat.

Jocs de billar:
-Bola 8 Americà
-Bola 8 europeu
-Bola 9
-Snooker
-Billar Francès

Altres recreatius:
-Futbolin
-Dards

Cartes:
-Butifarra
-Brisca
-Cinquillo
-Poker
-Poker Texas Holde’m
-Black Jack
-Etc.

I la llista seguira creixent, logicament la associacio encara esta naixent i com a tal els recursos de la mateixa de moment son bastant limitats pero pretenem creixer a pas segur i sense aturarnos.

Us seguirem informant i esperem el vostre interes.